dimecres, 3 d’agost del 2016

Per a què necessito un corrector si ja tinc el del Word?



En aquesta primera entrada vull explicar-vos en què consisteix la feina d’un corrector professional. Em sembla necessari començar per aquí perquè sovint em fan comentaris tan innocents com desinformats del tipus: «Si de cas necessito un expert en el tema del text, perquè les faltes ja me les treu el Word». O n’hi ha que amb una curiositat sincera em pregunten: «I per què has de corregir això, si ho ha escrit un periodista (o filòleg o traductor o professor de català)?».

En primer lloc, un no es pot corregir a si mateix, perquè no tindria prou distanciament amb el text. Si volem publicar un text de qualitat, necessitem que algú altre el revisi; de fet, en tot procés editorial hi ha una fase de correcció, per molt que el text l’hagi escrit una persona amb criteri lingüístic. Per a garantir la qualitat lingüística d’un text cal tenir una certa experiència i formació específica en correcció de textos, però no un curset, sinó un postgrau o màster especialitzats. 

I en segon lloc, un expert en economia, biologia, dret o física entendrà perfectament un text de la seva matèria, i fins i tot podrà detectar-hi errors de contingut. Però quines eines té per valorar-ne l’ús de la llengua? Necessitaria coneixements profunds de gramàtica, puntuació, tipografia, etc. i una sensibilitat especial per revisar la coherència de la informació, l’adequació del registre comunicatiu i moltes coses més que us comento a continuació. I és que encara que tots tinguem Word, que revisa l’ortografia i la concordança, aquesta és una mínima part de la feina d’un corrector humà.

Quines són, doncs, les tasques que du a terme un corrector professional?

Quan ens trobem davant d’un text per corregir, és clar que en revisem els aspectes més bàsics, com l’ortografia i la puntuació. Però més enllà de si hi falta un accent o hi sobra una coma, cal centrar-se en qüestions gramaticals més complexes, com la sintaxi. Això implica revisar si les frases estan ben construïdes, si són conformes a la norma i lliures de calcs (*porto una hora esperant > fa una hora que m’espero), o si els verbs estan regits per la preposició que toca (*penso amb tu > penso en tu) o si s’hi empren correctament els pronoms (*els hi diré > els ho diré), per exemple.

A més, cal que el lèxic sigui pertinent i precís des del punt de vista semàntic; és a dir, comprovarem que l’autor hagi emprat la paraula que correspon al context (sentir/escoltar, composar/compondre, biennal/bianual), i revisarem, entre d’altres, si el text conté barbarismes (*garantitzar, *caure’s, *financiació), si hi ha confusions amb els homòfons (accés/excés, abans/avanç, evitar/habitar), si hi ha ultracorreccions (*guixeta, tarja), etc.

També modificarem, si cal, la tipografia per adaptar-la a la norma: ús de cursives, cometes, guionets, guions, etc. A més de revisar les separacions de paraules a final de ratlla, les línies òrfenes i vídues de cada pàgina, la jerarquització dels diferents apartats, comprovar la paginació, les numeracions, les llistes, etc. I unificarem també la disposició general del text: marges, sagnats, interlineats, etc.

A banda d’això, haurem de considerar l’aspecte pragmàtic del text: el registre i el to comunicatius són adequats al context i al receptor?; és a dir, el text transmet el missatge tenint en compte qui l’ha de llegir i en quina situació? No ens hem d’expressar igual en un article per a una revista mèdica que en una novel·la de misteri o en un cartell de festa major. I a més, si trobem que un fragment sona pretensiós o artificial (faré un elevator speech per presentar la meva start-up a uns investors) ho comunicarem al client perquè decideixi al respecte. 

En relació amb aquest punt aplicarem també la correcció d’estil. Si el client té un llibre d’estil propi, com en el cas de les editorials o els mitjans de comunicació, el seguirem. I si no en té, ens guiarem pels nostres coneixements i pels manuals d’estil d’ús general. Però, en qualsevol cas, haurem d’anar més enllà i revisar qüestions estilístiques que no se solen recollir en els llibres. Haurem de comprovar, per exemple, si el text està ben redactat i és entenedor, si l’explicació està ben argumentada, si l’estructura és clara, si la informació és coherent i ben connectada, etc. Aleshores, si cal, ens comunicarem amb el client per proposar-li una reformulació dels fragments que considerem que la necessiten.

I finalment, un bon corrector acostuma a fer comentaris o recomanacions sobre el contingut del text quan detecta que conté informació errònia o terminologia específica emprada amb poc rigor (hem de dir ecològic, biològic o orgànic?) i consultarà obres de referència que aclareixin el concepte. Fins i tot, molts correctors dominen gèneres textuals concrets i en coneixen les necessitats específiques; per tant, en funció de la seva especialitat, podran fer una crítica literària, corregir dades històriques o donar indicacions tècniques, entre d’altres.

I això és tot o gairebé pel que fa a la correcció pròpiament. Però a part, encarregar un projecte a un corrector inclou altres aspectes interessants per al client. D’entrada, es pot concertar una reunió inicial per establir formalment els termes de l’encàrrec: el servei i els requeriments especials que sol·liciti el client, el termini d’entrega, la tarifa, les condicions de pagament, etc. I es poden concertar reunions de seguiment per controlar el procés i resoldre dubtes; el més important és tenir una via de comunicació eficaç per estar sempre en contacte. A més, arran de l’encàrrec, si el client vol saber en què s’ha equivocat o per què està malament tal construcció i com pot aprendre a millorar l’escriptura, pot demanar assessorament lingüístic al seu corrector. I un cop està tot fet, si el text ha d’anar publicat en paper, només faltarà imprimir-ne les proves d’impremta per acabar de polir algun detall que s’hagi pogut escapar i que només es veu sobre el paper; llavors caldrà rellegir el text tantes vegades com calgui fins que quedi pràcticament perfecte.

Quan un ordinador pugui fer tot això, potser serà l’hora de plegar i plantejar-nos un canvi de professió. Mentrestant, continuarem aquí per servir-vos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris: